Llengua i identitat nacional

En moments de feblesa, el nacionalisme espanyol sospira amargament. Però quan se sent fort, anhela posar fi a l anomalia catalana. Si bé no ho ha aconseguit, hi ha fet’ avenços significatius. Un dels més importants és el d haver imposat el seu relat. I si per’ sortir victoriosos d un enfrontament dialèctic, cal no assumir el marc mental dels’ adversaris, els catalans hem caigut en el parany de quatre grapes tot desatenent aquesta premissa. Fins i tot en els anys en què al Principat una bona part de la població ha fet sentir el seu desig d independència, la retòrica hegemònica del sobiranisme s ha impregnat’ ‘ d una tonalitat inequívocament espanyola. En restringir, per exemple, la reivindicació’ nacional a les «quatre províncies», en naturalitzar el castellà com una llengua catalana o en marginar les referències als drets històrics i al dret a existir amb plenitud i llibertat. Aquest llibre constitueix un al·legat antidesnacionalitzado r motivat per l ensorrament discursiu, les inconsistències i les impotències de la política nostrada, i’ cerca rearmar intel·lectualment el nostre poble. Sense una narrativ