La pensió d’alemanys

Els traductors alemanys i suïssos de les empreses de fruits secs ocupen un lloc de privilegi al Reus florent dels anys vint, on circulen en la plenitud de la seva joventut cosmopolita i desbordant i enceten la inquietud per la situació al seu país. El nazisme s’estén mentre a la pensió que els acull, transformada en nucli de relacions europees, el grup d’hostes viu intensament els canvis que arriben. Entre 1922 i 1939 esdeveniments inesperats condicionen aquestes vides i les que es van acollint a la ciutat i a la casa. Els conflictes socials i polítics es trenen amb les trajectòries dels protagonistes i les tensen fins al goig i el patiment. El context europeu i l’entorn autòcton emmarquen una ciutat i una vida col·lectiva noves i sorprenents. Ernst i Horn, amics però antagonistes, centren gran part de la narració, oberta a d’altres personatges que també teixeixen amb els seus diàlegs aquest relat emocionant. Les seves reflexions sobre literatura, vida social, economia i sobre l’actualitat política, així com la lluita personal en el Reus que els acull, els fa inoblidables. Els anys vint i trenta s’obren en La pensió d’alemanys amb una vivesa inèdita i, a través dels membres del grup, estrangers i nacionals, fan emergir amb força i proximitat, sovint traumàtiques, els nous hàbits de vida, les lluites polítiques, els xocs culturals i el panorama convuls d’una societat que s’esgota.