La companyia del cocodril

L’aire era tan fred que havia aturat la vida a la vall del Cinca i no s’hi movia ni un ocell, ni una guilla, ni un conill. Ni una fulla d’arbre aconseguia caure a través de l’aire glaçat i quiet… els guàrdies vigilaven, embolicats amb capes de llana, els rostres somnolents per la vetlla i el fred que els havia masegat els ossos… però cap d’ells no perdia de vista el camí de Barbastre per on, com a única nota viva d’aquell paisatge aturat, pujava un carro carregat de baguls i caixes, guiat per dos conductors impertorbables que vestien els hàbits burell dels sergents templers, i amb mà ferma dirigien les bèsties directament cap al castell. Així comença el segon lliurament de El Llibre de les Coses, La Companyia del Cocodril. Què duu el carro Sens dubte, males notícies. Això no obstant, en Pere de Boisançó, en Peret el conill, el Renegat, el pardal, al-Muhajir, al-Murtad, sobreviurà, fins i tot, al fat infaust de morir uns quants cops en terres llunyanes.