L’abadia de Northanger

La novel·la més trapella de Jane Austen, que amb el seu humor finíssim critica l’efecte que tenia la literatura gòtica sobre les ments joves. La Catherine Morland és una jove de disset anys que dedica totes les seves hores de lleure a la lectura de novel·la gòtica, i de fet s’imagina sempre protagonitzant aventures emocionants. Els senyors Allen, amics de la família, la conviden a Bath, on coneixerà a la Isabella Thorpe, una noia molt espavilada, potser massa. Juntes gaudiran de la vida social de la ciutat i assistiran a balls, una circumstància que els permetrà de conèixer en Henry Tilney, un jove clergue molt interessant. Després d’uns quants dies sense veure en Henry Tinley, el jove finalment reapareix de bracet amb una dama jove i bonica, que resulta que és la seva germana Eleonor, que es fa molt amiga de la Catherine. Com que els Tinley es veuen obligats a abandonar Bath, conviden la noia a visitar la finca del seu pare, Northanger Abbey. Seduïda per les novel·les gòtiques, ella se la imagina fosca, antiga i plena de misteris fantàstics, i s’hi encamina desitjosa de viure aventures dramàtiques, mentre al seu entorn tothom està capficat pensant que hauria d’aprofitar l’avinentesa per trobar un marit ric.