La llarga migdiada de Déu

França, maig de 1940. Samuel Silverstein, un transportista d’origen jueu, es troba atrapat dins de l’èxode de fugitius que les tropes nazis empenyen cap al Midi. De resultes d’un bombardeig de la Luftwaffe, Silverstein ho perd tot i comença una nova vida com a agent d’una organització clandestina que treballa per salvar infants jueus, amagant-los a les zones rurals. La feina de venedor ambulant li facilita els moviments pels pobles i masies de les valls de l’Arieja. Aviat hi descobrirà un monestir en ruïnes on sobreviuen desenes d’infants i d’adolescents, sota l’amenaça constant dels gendarmes a les ordres del govern de Vichy. Els Pirineus acaben presentant-se com l’única opció d’escapada. Mentre la barbàrie arrasa Europa, els jueus esperen que Jahvè es desperti d’una vegada. Pep Coll teixeix amb traça, vigor i emoció una novel·la que, malauradament, ens toca ben de prop.