Hi ha algú altre

No sempre hi ha algú altre, quan es trenca una relació… O potser sí El protagonista d’aquesta novel·la sempre havia estat acostumat a un guió vital, a una partitura fixa, però ara descobreix que la vida se li haurà d’impregnar de jazz. Durant les estacions de tot un any tindrà temps per muntar un pis, anar construint un nou univers i conèixer llocs i persones noves. La seva crisi de mitjana edat se li barreja amb escenes d’infantesa, i els seus records contrasten amb el creixement dels fills i la nova realitat que l’envolta. Tornar a començar és millor si es fa en silenci, però de seguida descobrirà que el silenci no existeix. Sempre hi ha la remor de la ciutat, com el so del jazz. Sempre hi ha el llum encès al passadís. Sempre hi ha algú altre.