Els llops de la lluna roja

En Fílax és el gos que defensa el ramat d’ovelles de la Maria. Li ha salvat la vida, però al cap d’un temps se’n va amb una lloba. Ella sap que, si no el fa tornar i la gent se n’assabenta, serà sacrificat. L’objectiu de recuperar en Fílax la condueix a aventurar-se per un Pirineu de primera meitat de segle XX, unes muntanyes encara exuberants en biodiversitat que la fascinen: el llop, l’os bru, el linx, el senglarà Gràcies a en Fílax, coneixerà el món dels llops com una més de la llopada i contemplarà els darrers dies de la guerra civil de 1939. La Maria s’adona que ni els llops ni les persones són com li havien explicat: Saps que algú t’estima quan creu en les teves paraules […] Jo em vaig adonar que dins meu havien canviat unes quantes coses: hi ha una mena d’alegria absoluta de la gent petita que perds quan et fas gran. Havia crescut de cop. Amb pocs dies havia envellit uns quants anys, havia perdut coses pel camí, i també havia guanyat sensacions noves. Era com anar amb el sarró de la vida foradat i encara poder dir que estrenes roba…