DEU HISTÒRIES NEGRERES

L’infame transport a Amèrica d’africans per ser esclavitzats, durant els dos primers terços del segle XIX, ca ser una pràctica molt estesa entre els marins catalans. Per exercir-la calia escapolir-se de la persecució dels vaixells britànics, exposar-se a greus malalties tropicals, corrompre les autoritats espanyoles i negociar amb despòtics caps locals africans que havien de proporcionar esclaus. A vegades, fins i tot, davant la dificultat d’obtenir-los, practicar la pirtateria. El llibre relata alguens d’aquestes expedicions negreres. Per als marins, algunes reeixides, altres fracassades. El primer relat es refereix a la realitzada l’any 1812, quan encara no s’havia prohibit el tràfic d’esclaus, per dues goletes comandades per pilots formats a l’escola d’Arenys de Mar. L’últim, a la realitzada l’any 1864, un any abans de la prohibició total de l’esclavitud als Estats Units, per Pere Mas «el Pigat», conegut popularment com l’úñtim capità negrer de la costa catalana, El vaixell que capitanejava ja no era un veler. Era un vapor.