Ara em prendria una orxata

Històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia subtil i intel·ligent que ens du a reflexionar, més enllà de cadascuna de les històries concretes, envers temes com l’amor o el desamor, la companyia, la solitud, la por o les convencions socials. I en aquest sentit la seva lectura sempre ens acaba deixant aquell regust final d’optimisme o cant per la vida, a pesar de qualsevol situació, més o menys feliç o tràgica, per la qual travessem.