77 poemes

Sempre s’ha considerat l’obra poètica de Fuster ben migrada al costat de la seua producció en prosa;a més, ha estat molt poc difosa. L’escriptor de la Ribera del Xúquer mateix va insistir en excés en l’escàs interés dels poemes. Tan sols recordar algunes de les seues manifestacions on revola un to ben incrèdul, fins i tot despectiu i ben agnòstic en referència a la seua producció. La poesia de Joan Fuster no és cap apèndix o afegit a l’obra assagística, és un element fonamental en l’evolució del seu quefer. Una peça necessària en la seua trajectòria literària. Un pas més en el camí de contorns i de fronteres difuses de la tipologia textual. Un demble imprescindible en la quefer creatiu. Fuster amb el grup de poetes valencians de la seua generació (Estellés, Beneyto, Casp, Bru o Valls) són els iniciadors de la modernitat en la lírica regionalment «valenciana».