Joana

«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que aix. cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre l’esforç d’un poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Per. Joana és un llibre d’amor, i l’amor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: ?No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu?. Per aix. Joana és un llibre amb molt de dolor, per. no és un llibre trist, perquè l’amor hi venç sempre». á á á á á á á á á á á á La mort no és més que aix.: el dormitori, ááááááááááááááááááááááá la tarda lluminosa a la finestra, ááááááááááááááááááááááá el radiocasset a la tauleta ááááááááááááááááááááááá ?tan aturat com el teu cor? ááááááááááááááááááááááá amb les cançons cantades ja per sempre…