El meu germà Pol

Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita per. amb un cossot enorme. La mam se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, per. que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospora. I no és que no sigui dolç, per. també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.