Terres de l’Ebre. El paisatge humà

Quim Giró recrea en fotografies en blanc i negre l’explosió dels colors. Ho fa per donar-li tota la transcendència que mereix la lleugeresa. Com si la lleugeresa no fos all. senzill, sinó la complexitat a la qual s’arriba després d’un recorregut. I a les Terres de l’Ebre aquesta lleugeresa és pura precisament perquè no té l’arrogància de pensar-se important. Així, aquest fot.graf ha decidit obviar el color per no morir d’excés. Deixar la natura sense els seus colors fixa aquest àlbum en la permanència documental, com si, en aquest cas, no fos important el patrimoni o el paisatge, sinó només la figura humana que li atorga virtut. Com si l’escenari sense animació no tingués valor.