SOBRE EL FEMINISME, L´EXILI I LA CENSURA

Què en diria, Calders, de l’època que vivim? No ho sabem, però tots els debats que ara tornen són terreny trepitjat, viscut i travessat per l’escriptor durant la seva vida: la tensió entre democràcia i autoritarisme, la xenofòbia, la immigració i les onades de refugiats, la repressió espanyola, el maltractament de la llengua, la censura. Aquest volum recull una tria de contes i articles escrits entre el 1933 i el 1994, des de la denuncia de l’ascens del feixisme a l’experiència viscuda de l’exili, «de la independència de les repúbliques bàltiques a la caiguda del comunisme, des de la reflexió sobre la llengua a la crítica de la censura del règim i la d’unes elits catalanes hipòcrites, provincianes i segrestades per idearis monolítics» que permeten llegir la història del segle XX i trobar-hi claus per entendre l’època actual. «A Calders, el retorn de la història no l’hauria sorprès gaire. En canvi, li hauria sabut greu que una vegada més, Catalunya no hagi aprofitat la seva posició privilegiada des de l’ull de l’huracà per empènyer el pèndol de la història cap al cantó bo», escriu Diana Coromines al pròleg.