UN MÓN FELIÇ

Un món feliÇ (1932) és una de les novel·les de ciéncia ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una época en qué ja emergien, com una amenaÇa, els grans régims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, Un món feliÇ ens convida a imaginar una societat futura en qué un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del régim, un narcótic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genéticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligéncia de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un régim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cél·lules d’un cos social.