Quan truquen de matinada

Pere, un historiador reconvertit a periodista, sobreviu, escéptic, en una Valéncia desinflada on totes les torres enlairades durant el boom immobiliari van caient com a conseqüéncia de la crisi. Té molt clar que ja no pot canviar i té assumit que pertany, des de sempre, al bándol dels perdedors i, sense ganes, participa en totes les vagues i protestes. Sap que acabará la vida com la va comenÇar: lluitant contra els mateixos de sempre. Recorda l’época de la transició democrática quan, de jove, va viure totes les esperances de construir un món millor. Una transició en qué en nom de la «reconciliació nacional» no es veia amb bons ulls que es recordara els derrotats de la República. El treball en les memóries de la viuda d’un anarquista li permet al protagonista viure tres moments histórics que són els tres plánols temporals que s’alternen en la novel·la: el moment en qué tot era possible durant la República;la il·lusió i el pragmatisme de la transició democrática, i la crisi actual, on els de sempre intenten desmantellar totes les conquestes socials.