HISTÒRIES MISTERIOSES DE L’ATENEU BARCELONÉS

L’angoixant vida de l’Ateneu Barcelonés de la postguerra potser és una metáfora forÇa encertada per explicar les glóries, poques, i frustracions, moltes, del país. Carles Fages de Climent, un home de l’Alzamiento peró ideal per a salvar la docta casa, és foragitat pel tinent general Despujol Sabater, el primer president del franquisme, peró que només dura quatre dies perqué els llibres li generen al·lérgia. El substitueix el camarada Luys G. Santamarina, que elimina la llengua catalana de l’Ateneu. Quant als nois i les noies que entrem a l’Ateneu com a socis, amb dinou o vint anys, a partir de l’acabament de la década dels cinquanta, aviat ens adonem que cal fer la revolució cultural i jurídica, o sigui, democratitzar els estatuts de l’Ateneu i donar forÇa i modernitat a la cultura que es genera a la casa. Som els joves contestataris. Els rebels que volen cremar l’Ateneu. Alguns dels personatges d’aquesta novel·la, vaja.