LA VIDA SENSE LA SARA AMAT

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparéixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemá al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta história. Perqué aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparéixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, peró de vegades la memória d’alguns fets abraÇa tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distáncia dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una história que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.