Al cel

Al Cel, llibre póstum publicat un any després de la mort de Jacint Verdaguer, conté alguns dels poemes més celebrats del poeta nacional de Catalunya: « Caminant»,«Non plus ultra»,«Pols» o«Anem ». Verdaguer el va concebre com una segona part de Flors del Calvari, peró es va acabar publicant de manera independent, encara que escrit amb el mateix desig: arribar al cel per aconseguir la contemplació de Déu i atényer el llenguatge sagrat. Potser Verdaguer no pogué obtenir alló que buscava, peró en la seva cerca ens va deixar alguns versos immortals plens de descripcions extaordináries d’una geografia del firmament i dels cossos celestes que demostrá conéixer en profunditat. Pere Tió ens acosta aquests versos amb la solvéncia de qui fa anys que llegeix Verdaguer i ho fa a través d’un estudi i análisi aclaridors, a la vegada que ens fa arribar alguns poemes fins ara inédits.