Els llops ja no viuem als boscos

La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clássics ha perviscut fins als nostres dies. Els «llops» continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s’ocultin a l’escola, al carrer o en la própia família;malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d’aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un «llop» els ataca, que no diuen res perqué creuen que és «normal», que s’amaguen perqué els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, peró cada família infeliÇ ho és a la seva manera». Ningú no sap qué s’amaga rere una porta tancada.