Diaris del sahara

Sanmao és camí, és recerca i és vida, peró sobretot és llibertat. Chenping, Echo, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la naturalesa errant de l’autora, de qui va fer del camí i dels qui el transiten la seva llar. Sanmao, caminant infatigable, fa bona la dita que la válua i la quantitat del tresor són sempre ínfimes si se les compara amb l’aventura que les va precedir;per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: l’arribada a un final, a un punt de no retorn, al nostre destí. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les obres. La veu de Sanmao está destinada a ser universal pel que hi ha de particular en ella. Diaris del Sáhara, publicada l’any 1976, recull els anys que l’autora i el seu marit, José Quero, van viure al continent africá. Novel·la de viatges i memóries, Diaris del Sáhara és una carta d’amor incondicional i un cant a la vida que ens ofereix un testimoni directe de la trobada cultural que va viure la jove parella a l’entorn sahrauí. :Rata_ descobreix i publica per primera vegada al nostre país una de…les veus més enigmátiques i captivadores del continent asiátic. Per mérits propis, Sanmao hauria de ser considerada un clássic del segle XX.