Josep Pijoan

Amb Josep Pijoan. La vida errant d’un català universal, Pol Pijoan i Pere Maragall ens presenten el resultat d’una recerca molt llarga sobre el periple vital d’un dels estudiosos i intel·lectua’ls catalans més importants i més desconeguts del segle XX. A través del retrat que en féu Josep Pla, podíem intuir el relleu d’aquest homenot’. Per., certament, era un gran desconegut. Només es tenia notícia més o menys precisa de l’etapa de fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’enfrontament amb Josep Puig i Cadafaclh i de l’amistat amb el poeta Joan Maragall. Un cop partit cap a Roma amb Teresa Mestre, pràcticament se’n perdia el rastre. Se sabia que havia viscut a Itàlia, Suïssa, Canadà, els Estats Units i que esporàdicament havia tornat a Catalunya. Amb aquest volum s’ha pogut reconstruir les anades i vingudes, els canvis de domicili, els encàrrecs editorials, els projectes reeixits d’aquest estudiós barceloní, que sempre fou inc.mode i polèmic. A Josep Pijoan, home d’absoluta confiança d’Enric Prat de la Riba, Catalunya se li féu petita, Espanya tampoc no el pogué seguir, les universitats nord-americanes no entengueren la seva metodologia innovadora i la Societat de Nacions no tingué capacitat d’assumir una seva contraproposta. Sigui com sigui, aquest gran historiador de l’art i divulgador de primer ordre, a qui devem el descobriment de les pintures murals romàniques al Pirineu, entre moltes altres coses (fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans), engrandí la nostra cultura i dugué sempre Catalunya al cor, tot i la incomprensió de què fou objecte.