La mort i la violeta

En Jan és, de nou, a l’escola. Ha de recuperar el temps perdut, peró ell té la sensació que és ara, que perd el temps. Mentrestant, al mar, al món del seu pare, s’insinuen coses esfereïdores: fills que fereixen pares, judicis sumaríssims a menors d’edat, les sirenes perceben que al fons marí está passant alguna cosa, el vaixell d’ungles de mort deixa un rastre de mort, destrucció i desolació. El mar torna a cridar en Jan Plata.