LA NIT DE LA PAPALLONA

«Qui és en Äeljko », li pregunten. Ella no els ho dirá, no els dirá res. Li han pres el móbil, li han pres tot el que portava a la bossa i li han fet posar aquesta bata horrible que li arriba més avall dels genolls. No els pensa parlar del seu quadern de canÇons, ni de les nits a la platja, vora els penya-segats i entre els margallons, no els parlará de les seves ganes de volar lluny de la brutícia de cada dia i ser feliÇ. No els parlará d’en Äeljko, ni molt menys d’en Ricky, ni de la rábia que li fa veure’s aquí, amb aquesta colla de tarats que no sap ni qui són. Que ningú no s’ho pensi, que parlará. Mira qué et dic, jo: tra-la-la-la-la-la-la. Mira que no t’escolto, que no et sento. Tra-la-la-la-la…