Espanya contemporània (1814-1953)

Quan la história contemporánia no era encara una disciplina estesa i dominant a les universitats, i els historia¡dors espanyols, Vicens inclós, tot just comenÇaven a establir débils i subordinades relacions culturals amb el continent, un col·lega italiá, per encárrec d’un editor gairebé desconegut, Marzorati, va convidar Jaume Vicens a participar en un projecte majestuós: una nova história contemporánia d’Europa. Acceptada la proposta, a despit de la seva salut, Vicens redactá en poc més de mig any un text il·lusionant i valent, completament sincer, i l’anunciá a algun dels seus amics i corresponsals com el millor que mai havia fet, la seva obra culminant. La dificultosa edició d’un projecte colossal va retardar la publicació dels llibres fins als últims mesos de la seva vida. Avui, el Vicens de Marzorati s’erigeix davant nostre com un monument. Una obra que iniciava el viratge definitiu del mestre cap a un nou món, tot just albirat.