Aigües encantades

Aigües encantades (1908) se situa en un poble de la part alta i muntanyosa de les comarques tarragonines i planteja el típic conflicte modernista entre l’individu i la societat. El problema de la sequera provoca un enfrontament entre el sector tradicionalista i conservador del poble -que és el que compta amb el poder fáctic- i la visió moderna d’un enginyer vingut de la ciutat que compta amb la complicitat de la filla del cacic local. Es la lluita ancestral entre la tradició i la modernitat vista des dels parámetres del Modernisme més regeneracionista i vitalista.L’estudi preliminar i els complements didáctics han anat a cura de Jaume Aulet, professor de literatura catalana contemporánia de la Universitat Autónoma de Barcelona.